Autor/a Noemi Guillamon Cano
•
23 de març de 2020
El triangle dramàtic és un joc psicològic que genera relacions tòxiques i de dependència entre les persones. Conèixer aquest joc ajuda a entendre les diferents posicions, o rols, que les persones podem ocupar en les nostres relacions amb els altres . La primera persona que va desenvolupar aquest concepte va ser Eric Berne, tot i què la persona que més l'ha treballat és Karpman, per això probablement si busqueu trobareu informació sobre 'El triangle dramàtic de Karpman'. Segons aquests autors, les persones podem fer servir jocs psicològics que tenen com a objectiu (inconscient) cobrir una necessitat o mancança. Un joc psicològic és una transacció negativa entre vàries persones. Una transacció és un intercanvi de comunicació verbal i no verbal. Diem que són jocs perquè en aquests intercanvis negatius les persones ocupen un paper o rol, són intercanvis que es donen de forma repetitiva i estereotipada i que configuren relacions tòxiques i basades en la dependència. La persona immersa en aquests jocs gasta molta energia, i sovint acaba cansada, enfadada o trista. Un d'aquests jocs psicològics és el triangle dramàtic . Les persones podem ocupar els següents papers dins d'aquest joc: Salvador: des d'aquí la persona posa pel davant les necessitats dels altres a les pròpies, i es dedica a cobrir les necessitats dels demés encara que els altres no li hagin demanat ajuda. Es bolca en els altres des de la creença que si és útil i els demés el /la necessiten l'estimaran (relacionem que cal fer coses pels altres per a què ens estimin). Subjau certa creença de què els altres no poden fer les coses per si mateixos, certa posició de superioritat respecte els demés. Des d'aquesta posició, la persona té poder sobre els altres. Víctima: des d'aquesta posició, la persona té la creença que no pot resoldre les seves dificultats i que necessita dels altres per a què li resolguin, la calmin, la sostinguin a nivell emocional. La persona des d'aquest rol genera compasió i busca que algú la salvi, algú assumeixi la responsabilitat de tirar d'ella. Té una baixa autoestima i certament no creu que tingui el poder d'agafar les regnes de la seva vida. La víctima es queixa de què els altres no cobreixen les seves necessitats, necessitats per altra banda mai satisfetes del tot, ja què l'única persona que pot satisfer les nostres necessitats som nosaltres mateixos. Perseguidor: des d'aquesta posició, que se'n deriva de les altres dues, estem enfadats amb el món, dolguts, i ens relacionem amb els altres des del dolor, la ràbia, el judici i el rebuig. Ens mostrem rígids, ens movem posant per davant les nostres necessitats i no important-nos el mal que podem fer als altres. Diem que és un triangle, perquè sovint podem passar d'un rol a un altre en la mateixa situació... Posem un exemple: la Marta i la Maria són amigues de tota la vida. Des de fa ja temps queden cada divendres per sopar. A la Marta li agradaria quedar els divendres no només amb la Maria sinó amb altra gent, o potser algun dia quedar-se a casa tranquil.la a descansar. Però no li diu a la Maria perquè no vol que s'enfadi. A més la Maria sempre li demana consell amb els seus problemes. A la Marta també li passen coses (de fet, s'acaba de separar de la seva parella), però li sap greu interrompre a la Maria, pobreta, que té tanta necessitat de parlar. Cada divendres la Marta escolta a la Maria durant el sopar, l'aconsella, i se'n torna a casa sense gairebé haver parlat. La seva sensació és agredolça...per una banda pensa que ajuda a la seva amiga, per una altra se sent utilitzada per ella, mai li pregunta per les seves coses, i comença a pensar que perquè li passa això amb més gent, que la gent la utilitza, que ella preferiria fer altres coses els divendres...i s'enfada amb la Maria, pensa que és una aprofitada i una egoïsta. I decideix que el següent divendres la trucarà per dir-li que no pot quedar, i que es busqui un altre per explicar-li els seus problemes. I que l'engegarà, no vol tenir una relació així on només dóna ella i no rep res a canvi... Però arriba el divendres següent i a la Marta li sap greu faltar a la seva cita, i torna a anar-hi. Us sóna? Podeu pensar en situacions similars amb amics, família, la parella? La Marta es mou des del paper de salvadora amb la Maria. La salva quan no li diu que algun divendres preferiria fer una altra cosa, la salva quan passa pel davant la necessitat de la Maria de ser escoltada a la seva pròpia de compartir també els seus problemes. Però després la Marta cau en la víctima (es queixa que la seva amiga la utilitza, la gent la utilitza...pobreta de mi...però no es planteja fer res per a canviar la situació - per exemple, parlar també amb la Maria de la seva separació-). I finalment, la Marta s'enfada, insulta a la Maria i vol trencar la relació (es mou des del perseguidor). Aquest joc el podem reproduir una i una altra vegada en el nostre dia a dia. Tots tenim tendència a ocupar més un paper que un altre, però com passava a l'exemple és fàcil passar d'un rol de salvador al de víctima, i d'aquí al de perseguidor, dins la mateixa situació. Moltes vegades passem d'un paper a un altre fins i tot dins el nostre cap! Mantenir aquests jocs genera toxicitat a les relacions: ens enfadem, ens sentim malament amb nosaltres i/o amb l'altra persona, són jocs que ens distancien dels altres. Com podem fer per sortir d'aquests jocs? El primer pas per a sortir d'aquest triangle és prendre consciència de què estem jugant un paper, i identificar quin paper o rol fem més sovint. I des d'aquí, des de la consciència, adonar-nos de les conseqüències que té seguir dins d'aquest triangle: desgast físic, emocional, ens enfadem, ens entristim... En un altre post parlarem més ampliadament del triangle i de coses que podem fer per a sortir d'ell.